Disminuir texto
Publicado por Corresponsales
El poble més endins de la comarca de la Marina Alta és Castell de Castells, que també alguns l´anomenen Castell de la Serrella, fent honor a una de les serres que tanca la xicoteta vall que abarca el poble i el riuet. Amb una superfície de 46,4 kilòmetres quadrats, està a 551 metres sobre el nivell de la mar. Actualment, la carretera que va de Benigembla a Castells ha estat acondicionada i des del cruce de la venta del Pla de Petracos fins al poble es circula molt bé. Ja era hora que els veïns del poble pugueren disposar d´esta via de comunicació tan necessària amb bones condicions.
Les serres d´Alfaro, Aixortà i de la Serrella són els accidents geogràfics que tanquen el poble. Barrancs n´hi ha molts, destacant a esta zona muntanyosa per excelència de la Marina Alta, el Malafí que procedent del poble de Tollos, s´ajunta amb el barranc de nom Castells, i entre els dos formen el naixement del riu Xaló, que després al arribar al terme de Gata, adoptarà el nom de Gorgos fins a la seua desembocadura a Duanes de la Mar de Xàbia.
Les serres d´Alfaro, Aixortà i de la Serrella són els accidents geogràfics que tanquen el poble. Barrancs n´hi ha molts, destacant a esta zona muntanyosa per excelència de la Marina Alta, el Malafí que procedent del poble de Tollos, s´ajunta amb el barranc de nom Castells, i entre els dos formen el naixement del riu Xaló, que després al arribar al terme de Gata, adoptarà el nom de Gorgos fins a la seua desembocadura a Duanes de la Mar de Xàbia.
El nom del poble ho diu tot. El castell dels castells, el de l´època àrab, quan el cabdill Al-Azraq campava per aquestes terres. Els carrers del poble, el seu entramat, carrerons i placetes delaten el seu passat morisc. I prop del poble, el veïnat va ser testimoni de la gran batalla de Petracos, al pla del mateix nom.
Castell de Castells té una fita històrica, perquè és un dels enclaus prehistòrics llevantins més importants. Les pintures del santuari de Petracos, com així es diu aquell lloc, i la seua importància han fet que el poble tinga un museu macroesquemàtic, on es reproduixen aquells grafismes dels antepassats castellers. Les pintures rupestres de Petracos, a Castell de Castells, formen ja part del Patrimoni de la Humanitat.
Entrem al poble per la zona de baix, ens trobem de sobte amb un plafó ceràmic, el de Sant Josep, que dona nom al carrer. Al final del carrer vegem una de les parts laterals de l´església parroquial i ens apropem als bars de la població. Allí conviuen joves i grans, allí es xarra del dia a dia. I de sobte, ens trobem a la Plaça de l´Església. La font, les escales, el pis, és el lloc de reunió de tot el poble. I davant la impressionat església parroquial de Santa Anna, que fou construïda en el segle XVII. El barroc està present al seu altar major, que és una preciosita. La imatge de la mare de la Verge presideix el decorat suntuós.
Ens diuen que fa 13 anys va sert restaurat el temple. Efectivament, ho podem comprovar amb la llegenda que està dalt del canzell del temple. Diu: "En el año 1994 se concluyó la restauració de este templo parroquial de Santa Ana, llevada a cabo por estudiantes de la Universidad de Valencia, siendo cura párroco de ésta D. M. Ramón Martín i Noguera. Todo sea para mayor gloria de Dios Nuestro Señor".
Seguim enfilant carrers. Ara li toca el carrer Major, allà al fons està la residència per a persones majors. Porta el nom de Sant Joaquim i Santa Anna. Altres carrers que marquen el clar origen d´aquestes terres són el de Sant Roc o el de Sant Vicent. Altres llocs del poble típics i reconeguts són l´Ajuntament, el Museu etnològic, el centre social.
I per les afores, el castellet, la font de la bóta i la seua zona d´esbarjo.
Diguem adéu al poble més a l´interior de la Marina Alta, que es comunica per dos bandes amb la Marina Baixa. Per una part, la carretera ara en obres i acondicionant-se que porta a Tàrbena. Per altra la que enfila cap a Famorca i Fatxeca. A la Marina Alta es comunica per la carretera que unix el poble amb Benigembla
Ens diuen que fa 13 anys va sert restaurat el temple. Efectivament, ho podem comprovar amb la llegenda que està dalt del canzell del temple. Diu: "En el año 1994 se concluyó la restauració de este templo parroquial de Santa Ana, llevada a cabo por estudiantes de la Universidad de Valencia, siendo cura párroco de ésta D. M. Ramón Martín i Noguera. Todo sea para mayor gloria de Dios Nuestro Señor".
Seguim enfilant carrers. Ara li toca el carrer Major, allà al fons està la residència per a persones majors. Porta el nom de Sant Joaquim i Santa Anna. Altres carrers que marquen el clar origen d´aquestes terres són el de Sant Roc o el de Sant Vicent. Altres llocs del poble típics i reconeguts són l´Ajuntament, el Museu etnològic, el centre social.
I per les afores, el castellet, la font de la bóta i la seua zona d´esbarjo.
Diguem adéu al poble més a l´interior de la Marina Alta, que es comunica per dos bandes amb la Marina Baixa. Per una part, la carretera ara en obres i acondicionant-se que porta a Tàrbena. Per altra la que enfila cap a Famorca i Fatxeca. A la Marina Alta es comunica per la carretera que unix el poble amb Benigembla
Altra vista dels voltants de CASTELL DE CASTELLS.
Altar de l´església parroquial. En el centre, la imatge de la patrona, Santa Anna.
Façana de la residència dels majors de Sant Joaquim i Santa Anna
Vista de l´interior de l´església
Carrer Major
Façana de la iglesia parroquial de Santa Anna de Castells.
Font de la Plaça de l´església o plaça major.
Vista parcial del poble, on es veu el campanar.
Vista muntanyosa al voltant del poble.MIGUEL VIVES
CRONISTA OFICIAL DE GATA DE GORGOS
