LES DANSES DEL REI PÀIXARO

La festa té dues parts: la vespra del dia de la celebració del sant (sempre en cap de setmana), i el dia de la festa. En la primera, a les nou i mitja de la nit es realitza la cavalcada dita del Rei Pàixaro, en la qual un personatge coronat, barbat i muntat a cavall, recorre els carrers del poble llançant vítols a sant Antoni i convidant els veïns a prendre part en la festa. L'acompanyen dos palafreners, i dos dansadors que van al seu davant. Els precedeixen una vintena d'atxes enceses que n'il·luminen el recorregut al so de la dolçaina i del tabalet. En els carrers més amples els veïns encenen fogueres i ofereixen vi i bunyols als convidats, als membres de la comissió organitzadora i als de la comitiva. La nit acaba amb una cordà.

La segona jornada, a més dels actes religiosos propis del dia, s'inicia amb una nova cavalcada en la qual el rei i els seus acompanyants, ara ja sense les torxes, van recollint tot un seguit de donatius dels veïns (en general, d'elaboració casolana): coques, bunyols, tonyes o dolços; llonganisses i botifarres donades pels carnissers, i també botelles de vi, licors, etc. que seran venuts posteriorment en pública subhasta amb la finalitat d'obtenir recursos per pagar la festa. Les diferents colles que han aconseguit alguns d'aquests productes, amb d'altres elaborats a casa, organitzen berenars amb els quals conclou la festa.

Cal entendre el Rei Pàixaro com un personatge espectacular –en tant que espectacle festiu– al qual hem de situar en el context de les antigues festes profanes que s'esdevenien durant de la segona quinzena de desembre i primers dies de l'any nou. Aquestes eren unes festes que –com han recordat Julio Caro Baroja i Josep Romeu i Figueras–, cal relacionar en últim terme amb les saturnals romanes del 13-17 de desembre, dates que coincidien amb la fi dels treballs agrícoles, festes que es caracteritzaven per una inversió de la relació jeràrquica amo-criat i per l'abolició temporal de qualsevol diferència entre homes lliures i esclaus. Lentament l'església anà cristianitzant aquestes celebracions paganes i limitant-les al màxim. Durant molt de temps, algunes d'aquestes celebracions van ser tolerades entre dia de Nadal i el de l'Epifania, i algunes encara perviuen en molts pobles valencians. En el context de les festes desembrines i els personatges singulars que durant aquestes es donen –amb un caràcter mig festiu, mig espectacular i parateatral– podem esmentar altres "autoritats" efímeres. De fet, el professor Ramon Miró s'hi ha aproximat en tant que personatges espectaculars de l'Edat Mitjana, i a aquells que provenen de la tradició folklòrica els denomina "joves autoritats efímeres". Entre aquestes autoritats de regnat breu, apunta el Rei Pàssero, Pàixaro, o Moixó (els tres remeten d'una o altra manera a "au, ocell") o el Rei de Nadal. A més, hi aporta notícies referents a Igualada, Cervera o Tàrrega.

Malgrat que, com han estudiat Antoni Ariño o Àlvar Monferrer, avui dia sembla que la festa del Rei Pàixaro va lligada a la de sant Antoni del Porquet, no sempre ha sigut així. Si més no, això es pot deduir de les notícies que coneixem, tant la de València de 1403, com una altra de Novelda de l587, de Monòver de 1636; d'Agost de 1691, les de l'Arxiu Parroquial de Biar, datades entre el 1570 i el 1605. A tot estirar, jo diria que el Pàixaro profà ha sobreviscut gràcies a lligar-se a la festa cristiana.D'altra banda, no sé estar-me de remarcar el fet que tant la notícia de Monòver com les de l'Arxiu Parroquial de Biar apunten uns beneficis econòmics recaptats per la mateixa figura del rei efímer i destinats a l'ornament de l'església, fet que deu tenir alguna relació amb el pagament dels delmes, les collites, etc. –i no sé si amb els moriscos–. I encara, cal no perdre de vista que la designació "joc del Rei Pàixaro", alterna amb la de "ball o danses" que és la designació més general, fet que em porta a pensar que les danses del Rei Moro d'Agost, no deixen de ser una altra pervivència del Rei Pàixaro.

En el cas Biar, pel que coneixem fins ara, ens trobaríem davant d'un personatge espectacular, representat per un membre de la comunitat, erigit en jove autoritat efímera (d'un a tretze dies màxim), amb unes dosis elevades de representació social que, possiblement, escarniria o no elements diversos de la comunitat morisca o de la mateixa comunitat cristiana, que per aquestes mateixes dates havien de pagar els seus impostos. Emparats per aquest clima de relaxament de l'autoritat, el veïnat aprofitava per a transgredir la moral rigorosa i l'ordre social establert, amb els avalots consegüents.

Tinc la impressió que a Biar aquesta tradició festiva va decaure cap al segle XVII o XVIII fins a perdre's, i que a final del segle XIX o començament del XX va ser recuperada. Es tracta d'un punt important (el com i el per què de la pèrdua i de la recuperació) que cal estudiar i aclarir amb deteniment. Això al marge, el que avui dia es fa a Biar no deixa de ser un pàl·lid record d'aquella altra festa, ara lligada a la festivitat de sant Antoni, que només conserva el nom d'aquell rei, que posa poca cura en l'habillament del monarca o en la mateixa dansa que es fa en honor d'aquest.

Per acabar diré que és de doldre que la mateixa colla de veïns que, si fa no fa, ara fa 25 anys que donaren un nou impuls a la festa, no pose més atenció en la recuperació del personatge espectacular del Rei Pàixaro, bé encarregant una proposta d'estudi i de recuperació de la figura del Rei a especialistes en espectacles medievals com el professor Francesc Massip, bé recuperant la dansa dels dos personatges que precedeixen al Rei. No cal que siga la dansa original, si és que algú no en té memòria, sinó un simple ball, i no la pamtomima que avui dia fan. Es tractaria de xicotets detalls que farien més atractiva la festa. L'Ajuntament i la Diputació d'Alacant s'hi deurien implicar. La Comissió, que tants esforços ha fet, i el poble de Biar ho mereixen. La vila recuperaria, en allò possible, una de les nostres festes més singulars i antigues, i el Rei Pàxaro una certa dignitat.

+ Info:
Article de Biel Sansano
Extret de "Revista Barcella"