LES XIMENEIES DE RAJOLA: COM FUNCIONEN?

Moltes voltes hem vist les magestuoses ximeneies de rajola massissa que trobem als afores de les nostres ciutats i que constitueixen un testimoni únic i cridaner del passat. Són molts els pobles que gaudeixen de la seua presència, però sovint només ens quedem amb la seua cara estètica.

Pot ser interessant conèixer els sistemes de cocció, que varien lleugerament d’una fàbrica a una altra, però essencialment comparteixen uns trets genèrics que intentarem exposar-vos. Per a començar, baix d’aquestes agulles ceràmiques s’amaguen estructures habilitades per a la cocció de materials de fang. Aquestos forns presenten una planta ovalada o circular, i l’espai de combustió està comformat a mode de túnel construït amb rajola massissa refractària.
Al sòl del forn trobem xicotets cadafals que es fan servir per a col·locar els materials que es dessitgen coure. Entre aquestes tarimes trobem un espais a nivell de terra, i ací és on es consumeixen els materials emprats com a combustible (escorfa d’ametlla, pinyols d’oliva molts o carbó).
Per a que la cocció siga possible fan falta unes entrades d’aire que alimenten els diversos focs que estarien anant a l’hora, i ací és on entra en funcionament la ximeneia. Com aquesta es situa a un costat, hi ha una xicoteta canalització que recorre el forn envoltant el seu perímetre exterior. Al costat que es toca amb la paret del forn es disposen forats per a l’entrada d’aire i l’evacuació de fum, que conten amb uns xicotets portons per a obrir i tancar i que ens permeten regular el tir de la cocció. La gran alçada de les ximeneies fa que la força d’absorció d’aire siga major quan més alt siga el fumeral.

Ara que ja tenim una descripció dels elements que confomen el forn a nivell de cambra de combustió ja passem dalt, des d’on es controla la cocció. Just damunt del forn, seguint la seua bòveda es diposen una série d’orificis quadrangulars, un per cadafal. Per ací és per on s’ompli i es buïda cada tarima. Entre cada cocció els forats es tapen amb materials ceràmics amb un morter de poca consistència. I per a proporcionar combustible al foc es disposen uns xicotets forats formant una línia perpendicular a l’eix longitudinal del túnel. Evidentment, coincideixen en línia recta descendent amb els espais buïts entre cadafals.
En pràctica, el forn sempre estaria encés, ja que a un costat de la càmera de càrrega hauria foc i a l’altre haurien operaris dipositant i desallotjant material. Com que els treballadors comparteixen recinte amb el foc, es col·loquen uns papers resistents a les altes temperatures que separen les dues estances.