26 diciembre 2007

COSTUMS NADALENQUES GATERES

Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal.
La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l´església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall.
També a aquestes hores eixien els més joves a arreplegar les estrenes (aguinaldo). Anaven pels carrers i cases. Un dit popular que ens recorda al seu llibre "Saba Vella", l´escriptor gater ara resident a Teulada Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual que es cantava a Gata és el següent:

"Al peu de la muntanya
mo n´hem d´anar,
a la bona catxupanda
i al bon bacallar".
Altra cançó que transcriu l´amic Monjo:
La nit de maitines
la nit de Nadal,
passava un xiquet
per baix d´un portal;
sa mare li deia:
-Fill meu, a mamar.
-No, senyora mare,
que he de cantar
una cançoneta
de molta primor,
que els àngels
canten al nostre Senyor.
Però, la costum més estesa en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué la de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal.
Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. La matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "putxero", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.
Després de dinar, començava el ritual:
"Paraven les mans, a la vegada que besaven als seus majors. Fills a pares; néts a uelos, fillols a padrins" i la frase necessària: "DE HUI A L´ANY QUE VÉ, QUE ESTIGUEM TOTS VIUS".
La frase premonitòria donava pas a les estrenes.
Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat.
Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.
El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.
Ara, el consumisme, el materialisme, l´estrés, el paganisme i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars.
Guarde´m aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular: "Al Nadal, qui no estrena no té mans" o l´altre que trau Monjo del calaix: "per Nadal, qui no estrena, res no val".
¡¡BONS NADALS A TOTS!!

MIGUEL VIVES
CRONISTA OFICIAL DE GATA DE GORGOS

 
La Asociación Cultural Alicante Vivo se reserva el derecho de moderación, eliminación de comentarios malintencionados, con lenguaje ofensivo o spam. Las opiniones aquí vertidas por terceras personas no representan a la Asociación Cultural Alicante Vivo.