03 noviembre 2008

EL CASTELL DE BANYERES DE MARIOLA

La població històrica, igual que el seu castell, és d'origen musulmà; els àrabs la denominaven Beni-hares que significa "fill de llebres". En l'any 1248 Jaume I conquereix el castell, que fou ocupat posteriorment per Bernat de Tous. El poble estigué en possessió de Jofré de Loaisa. En els inicis del s. XIV passà a ser pertinença de Pedro d'Artés fins que, l'any 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell i la població de Banyeres juntament amb les de Biar i Alfafara. Romandrà inclosa en el terme de Bocairent fins l'any 1618.

Durant la Guerra de Successió, la fortalesa va jugar un paper molt actiu al declarar-se els seus habitants partidaris borbònics, servint de guarnició a les tropes que recolzaven a Felip V i arribant a resistir 20 atacs i 3 assetjaments. Felip V li va concedir a la població, després de la guerra, el títol de vila reial i el privilegi de "Muy noble, fiel y leal".

El castell de Banyeres està restaurat, i dins alberga el Museu de les festes de Moros i Cristians, que se celebren del 22 al 25 d'abril, declarades d'Interés Turístic Nacional. Actualment, els actes de la Festa es desenvolupen al llarg de quatre dies.
La planta inferior de la torre de l'homenatge és l'entrada al Museu, que és debades.

Detall de l'Escut de Banyeres llaurat en pedra damunt de la porta.

Mostra dels trages històrics de les comparses

Ara, la visita segueix més amunt.


La primera planta de la torre conté uns quants pannells que ens introdueixen en la història de l'edifici. A més, trobem exemples de ceràmica valenciana de reflex metàlic i altres com un pannell devocional, presumiblement de Manises.
Segons les cronologies, després de la Guerra de Succesió, Felip V dóna permís per a celebrar parades militars, que són l'origen de l'actual festa. D'ara en avant, la festa va prenent forma. Un aconteiximent clau és l'arribada de les relíquies de Sant Jordi, en el segle XVII.

La part superior està dedicada als cartells anunciadors de les festes.

La torre de l'homenatge està feta amb tapial. A continuació, vistes als quatre vents des del punt més alt de la fortificació.

 
La Asociación Cultural Alicante Vivo se reserva el derecho de moderación, eliminación de comentarios malintencionados, con lenguaje ofensivo o spam. Las opiniones aquí vertidas por terceras personas no representan a la Asociación Cultural Alicante Vivo.