La població històrica, igual que el seu castell, és d'origen musulmà; els àrabs la denominaven Beni-hares que significa "fill de llebres". En l'any 1248 Jaume I conquereix el castell, que fou ocupat posteriorment per Bernat de Tous. El poble estigué en possessió de Jofré de Loaisa. En els inicis del s. XIV passà a ser pertinença de Pedro d'Artés fins que, l'any 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell i la població de Banyeres juntament amb les de Biar i Alfafara. Romandrà inclosa en el terme de Bocairent fins l'any 1618.
Durant la Guerra de Successió, la fortalesa va jugar un paper molt actiu al declarar-se els seus habitants partidaris borbònics, servint de guarnició a les tropes que recolzaven a Felip V i arribant a resistir 20 atacs i 3 assetjaments. Felip V li va concedir a la població, després de la guerra, el títol de vila reial i el privilegi de "Muy noble, fiel y leal".
El castell de Banyeres està restaurat, i dins alberga el Museu de les festes de Moros i Cristians, que se celebren del 22 al 25 d'abril, declarades d'Interés Turístic Nacional. Actualment, els actes de la Festa es desenvolupen al llarg de quatre dies.


Durant la Guerra de Successió, la fortalesa va jugar un paper molt actiu al declarar-se els seus habitants partidaris borbònics, servint de guarnició a les tropes que recolzaven a Felip V i arribant a resistir 20 atacs i 3 assetjaments. Felip V li va concedir a la població, després de la guerra, el títol de vila reial i el privilegi de "Muy noble, fiel y leal".
La planta inferior de la torre de l'homenatge és l'entrada al Museu, que és debades.
Detall de l'Escut de Banyeres llaurat en pedra damunt de la porta.
Mostra dels trages històrics de les comparses