6

EL RIURAU DE BENIMARCO

El Centre Ecomuseogràfic per a la recuperació d'oficis i qualificacions tradicionals de Teulada té una doble seu. Una d'elles està situada en una casa de camp de la partida de Benimarco. La casa del segle XIX posseeix dues plantes i un riurau amb 7 arcs i compta amb una sala audiovisual, una aula didàctica i una altra d'exposicions per a mostrar els treballs agrícoles. A més posseeix uns terrenys on es conrea el raïm de moscatell, pel que es pot emprar per a la realització de les pràctiques dels cursos de formació, com de poda, llaurar o aplicació de productes fitosanitaris.
               
Imatge extreta de www.info-costablanca.com on es pot veure l'estat de l'edifici abans de la restauració

Imatge actual del riurau de Benimarco
Endevinalla: Set boques, una amb dents. M'entens? Set culs, un foradat. M'has agarrat? Set panxes, una amb melic. Endevines el que et dic?

La porxada del riurau també s'aprofita com a lloc per a exposar materials dels oficis tradicionals, alguns pròpis de la Marina Alta (escaldar raïm) i altres comuns (treballs del camp o fusteria).

Canyissos per a assecar el raïm. La disposició que presenten seria reproducció de com s'acarrellen quan el protegeixen les panses de reixiu.

La casseta serveix per a escaldar el raïm. El procés de l'elaboració de la pansa en el va explicar molt bé el nostre corresponsar Miguel Vives Signes en aquest article.

Ací estan les ferramentes per a collir el raïm: la falç o corbella.

Aixades, ganxos i un fes. Ferramentes per a treballar la terra.

El banc de treball d'un fuster.
Roda de carro massissa. Segons pareix açò és un dels molts trets característics que la repoblació balear va deixar a la Marina.
Cànters d'Orba. El color que tenen li'l dóna el sulfat de coure. Els cànters s'empraven per a desfer les pedres de "sofata" amb aigua.

Col·lecció de matxines. Estan ordenades cronologicament, segons el canvi de material de fabricació. La de la dreta, que porta una manxa verda, s'utilitzava per a ensofrar (el sofre es tira en pols).

A propòsit de les matxines, vaig a convertir-me en un "Agoster de profit" i vos posaré una cançó, del grup Bajoqueta Rock, que parla d'ensofatar i de la seua matxina (de l'emblemàtica marca "marujin").



Llit plegable per a dormir a la fresca.

Una gàbia-trampa per a agafar pardals de xicotet tamany.

Feramentes per a llaurar.

Conjunt de cànters disposat en uns arganells de sis cistelles.

Per cert l'endevinalla de més amunt es referia a la mula amb els sis cànters.

Agulles, punxó i motles per a fer atuells de palma. I enfila per a marcar les inicials amb pintura.

El treball de l'espart. A la imatge veiem un garbonet d'espart, la maç per a picar-lo i diferents productes que s'han fet amb aquest material.

Pelador de canyes. S'emprava per a deixar netes les canyes i poder fer els canyissos necessaris per a escaldar raïm.

6 comentarios.

Monono comentó...

Muy bonito el articulo, si señor!!! No hace tanto que se empleaban todas estas cosas y por lo menos yo, no tengo ni idea. Seguro que de aqui a 10 años, habra un museo parecido pero con ordenadores, ipods y cosas de esas y nuestros hijos se sorprenderan de lo antiguo que es todo.

Monono comentó...

muy buena la marujin de bajoqueta, jeje. Otra cosa es que tanto en IE como con mozilla, al hacer un comentario sale la vista previa y lo de poner las palabras clave se queda escondido. No se si me pasara a mi solo o a todo el mundo. He tenido que ir al antiguo editor de bajo......

Elías comentó...

Muy interesante. No lo conocía y eso que he estado bastante por allí. Pasaré a verlo.
Te lo has currado, Pau.

Pau comentó...

Sobre les matxines una aclaració per a qui no ho sàpiga. Una manxa és el que en castellà es coneix com "fuelle".

I sobre la cançó de Bajoqueta Rock dir-vos que són els pioners d'un estil propi valencià de fer música que és l'agro-rock. Guitarres distorsionades i lletres 100% llaurador. La veritat que per als que ens hem criat al camp estes cançons resulten molt divertides...i si, accepte que és molt friki!!

Juan José Amores comentó...

Pero Pau...., para los domingueros de ciudad, esa música nos resulta cuanto menos "diferente".
¡Enhorabuena por el artículo!

Anónimo comentó...

Benvingut des de La Marina aquest bon article. Feia falta un poc d´aire fresc i camperol. Quan més es mostre el patrimoni més possibilitats de conservar-lo gaudir-lo.
M´em vaig a fer-me una mistela.

Carles Salinas

Escribir comentario con antiguo editor.