24 enero 2013

TIENE NOMBRES MIL (I): LA MUNTANYETA

La desaparició d’una llengua del territori en el qual ha estat assentada durant bona part de la seua Història produeix efectes col·laterals principalment en la toponímia utilitzada per a referir-se, sobretot, a espais geogràfics. Alacant durant el segle passat va augmentar per deu la seua població i això s’ha traduït en una ràpida substitució lingüística del valencià pel castellà que ja venia donant-se en segles anteriors, especialment en les classes altes de la burgesia, que va agafar l’idioma com un dels elements diferenciadors entre rics i pobres i més tard entre gents “de la ciutat” i “els del poble”. 

Amb l’arribada de la Democràcia s’hi va produir un procés de dignificació del valencià que va assolir l’estatus de cooficial a l’Estatut d’Autonomia, amb la creació de la Ràdio Televisió Pública RTVV (a més del senyal de la TV3 que arribava fins a les comarques del sud) i la Llei d’Ús aprovada pel Consell l’any 1983 que incloïa Alacant entre els anomenats municipis on el català tenia “predomini lingüístic”, el nostre idioma va tornar a tindre presència habitual i s’encetava un tímid procés de retolació en valencià de la senyalització i cartelleria provinent de l’Administració. 

Així i malgrat els repars d’alguns moviments socials que van barallar per tal d’evitar-ho, l’Ajuntament d’Alacant està obligat per Llei a impulsar i normalitzar el valencià. L’any 1995, poc abans que el Partit Socialista deixara el Govern municipal es va constituir l’Oficina de Promoció del Valencià, un òrgan que entre els seus comesos té l’impuls d’un Reglament d’Ús que desconec si alguna vegada s’ha arribat a presentar a Alcaldia però que en tot cas mai no s’ha aprovat. Aquest Reglament és de vital importància per a la supervivència de la nostra toponímia, doncs calia un treball de documentació que hauria evitat la desaparició o l’oblit de molts noms tradicionals que han estat esborrats o modificats de manera molt agressiva durant el boom de la bombolla immobiliària per noves denominacions posades des de despatxos d’agents urbanitzadors. 

En aquestes entregues sobre errades de la toponímia alacantina, algunes per manca de Política Lingüística derivada d’unes competències de les que se’n fa càrrec un àrea no especialitzada com és la Regidoria d’Estadística, d’altres creiem que plena i conscientment negligents per tal de castellanitzar nomenclatures tradicionalment valencianes volem denunciar el caos existent i encomanar a l’Administració Pública que, tant per respecte a la tradició com per motius d’imatge, prenga cartes en l’assumpte i encete una progressiva homogeneïtzació almenys en els casos més sagnants. 

 LA MUNTANYETA / LA MONTAÑETA / LA MONTANYETA/ LA MONTANETA 

La Plaça de la Muntanyeta es troba en ple centre d’Alacant. Amb l’arribada del ferrocarril a la ciutat les autoritats municipals van veure la necessitat d’obrir una via que connectara Federico Soto amb el Teatre Principal, projecte de complicada execució per la dificultat geogràfica que suposava l’existència del Tossal de Sant Francesc. 

 
Destrucció del Tossal de Sant Francesc i la Torre de Sant Cayetano

Les obres 'iniciaren a l'any 1931 tot i van haver de ser interrompudes per l'alçament militar feixista del General Franco que desencadenà la Guerra civil espanyola contra el Govern de la II República. Una vegada guanyada la guerra per part dels colpistes, els treballs es reanudaren i es dissenyà la plaça resultant com un dels punts neuràlgics d'Alacant amb la construcció del Govern civil, la delegació d'Hisenda i l’Església de Nuestra Señora de Gracia: Poder militar, econòmic i religiós. Aquest nou lloc va ser batejat oficialment com a Plaza del Caudillo. Amb l'arribada de la Democràcia la Plaça va recuperar el nom popular que li havien donat els alacantins a eixe espai des de sempre: la Muntanyeta. Però, curiosament, sembla que mai un nom tan senzill va donar tants problemes com aquest. L'Administració local no s'ha esforçat per homogeneïtzar la denominació i inclús ha contribuït en més d'una ocasió a la confusió existent. Ací va la mostra:

PRIMER EXEMPLE

foto(8) 

Els diminutius en -eta són propis dels territoris pertanyents a l'antiga Corona d'Aragó i utilitzats en llengua valenciana/catalana. La castellanització, doncs,del topònim "Muntanyeta" és obvia però antiga: recordem que la normalització lingüística al  País Valencià  és un fenomen recent. La senyalització més antiga,  (instal·lada durant govern municipal socialista)  és la millor des del punt de vista  garantista del bilingüisme de les que històricament  s'han instal·lat a Alacant.  Això sí, si no fóra per què té faltes d'ortografia.

SEGON EXEMPLE

foto(7) 

Ja amb el disseny de plaques modern vigent en l'actualitat, on segons l'Ordenança reguladora de la denominació i retolació de vies públiques i numeració d'edificis, els senyals s'alternen en castellà i valencià s'ha optat per un model correcte en cada un dels idiomes. Això sí, la placa biogràfica en espanyol (recordem que la única a Alacant en valencià és la recent de la Plaça del 25 de Maig)

TERCER EXEMPLE

foto(1) 

Ara bé, que siga correcte lingüísticament no vol dir que ho siga legalment. La normativa aprovada per la Generalitat contempla que "els topònims i la designació genèrica que els acompanya s'hauran d'usar, qualsevol que siga la llengua emprada en la resta d'elements informatius, en la llengua de predomini lingüístic de la zona a què pertany el topònim" (Ordre de la Conselleria d'Educació i Ciència d'1 de Desembre de 1993).

QUART EXEMPLE:

La darrera retolació instal·lada amb motiu de la renovació del pàrquing a l'ha acabada d'embolicar i directament anant un pas endavant i oblidant-se de la "ñ". 

La darrera retolació instal·lada amb motiu de la renovació del pàrquing l'ha acabada d'embolicar anant un pas endavant i oblidant-se de la "ñ", ja no és ni La Muntanyeta, ni La Montanyeta, ni La Montañeta, és Montaneta, aprofundint en un altra agressió que pateix la toponímia alacantina: La desaparició de l'article

XAVIER LÓPEZ DÍEZ

Publicat conjuntament amb el seu bloc 


 
La Asociación Cultural Alicante Vivo se reserva el derecho de moderación, eliminación de comentarios malintencionados, con lenguaje ofensivo o spam. Las opiniones aquí vertidas por terceras personas no representan a la Asociación Cultural Alicante Vivo.