La garrofeta pot ser una garrofa xicoteta, però ací, a les comarques alacantines, és un menjar de salaó. El menjar en qüestió està fet a base fresa (
hueva en castellà) d'un peix molt paregut al bonítol, anomenat melva (
Auxis rochei).
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVBBkyDoL266Wu1FgImQj0cgRRD6Bm8MluvYw2TQJ-7v9DMBWP0jWjr-0y_t5zc7Ql0pAhD303REmzdh64gUu4L9eapaSe1sqjPzm-_ZBm-OnET4v6W7mHGvrLJBbSYsh0VvZAzR92KJ0/s320/Auxis+rochei.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidrCRrkQCpZBPqiKF5AFDou1m-kMkPEC0fh3TMhyphenhyphenIqJkUfhAKwcRFAB4630dAAuuX64Hvn9DFDpS9cCjPgTrPmA4R33d2gLIYI_29_wy2oOX2e2axL1Y4H7SPmITzt-rCcVhwvLYDFeXg/s320/lasalazon13.jpg)
Aquest peix és molt comú a la mar Mediterrània, tot i que arriba a viure dins a l'Atlàntic tropical. El format al qual estem acostumats a veure la garrofeta és en barres embotides i seques. Als mercats normalment podem trobar dos variants, en funció de la quantitat de fresa que conté: la negra (més concentrada) i la roja (menys concetrada). No només és diferencien en color i sabor, ja que la negra és sensiblement més cara.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYxp65SsRGm3R3HhKKm2mK45BboC9NPqo91q2I6WQEuBEt1F60nvZU_0L0j6FaF5BaQffIK0emWjsNbnP5KK1z_VJEN-txnhDv2AEPiABpZTvS4tTT2kORhQZw1oNIWFEsxgh0Wo3n2d0/s320/lasalazon6.jpg)
Des de fa milers d'anys l'ésser humà ha utilitzat diferents mètodes per tal de conservar aliments en bon estat. A la nostra zona, per la situació geogràfica i climatològica, ha estat fàcil i rendible l'elaboració de sal. Tot l'arc mediterrani peninsular, des dels púnics ha sigut una gran factoria de peix salat. Els principals punts de fabricació de salaó eren
Gadir (Cádiz) i
Ebussus (Eivissa). Les excavacions arqueològiques de l'equip de Jaime Molina Vidal (doctor de l'UA) estan destapant una factoria romana d'elaboració de peix salat al
Portus Ilicitanus (Santa Pola).