Disminuir texto
Publicado por Pau
Des del neolític va començar l'enfrontament contra aquestes adversitats. Ja en els primers assentaments humans destaca la constant pressió demogràfica que implica l'augment de la superfície cultivada. En unes civilitzacions amb escassa tecnologia disponible, només s'aconseguia l'increment de la producció cultivant noves terres. El procés conegut com «fam de terres» aconsegueix cotes insospitades en el segle XVIII, quan el notable creixement poblacional es tradueix en una febra rompedora encaminada a l'obtenció de la subsistència. D'aquesta manera es fa necessari el cultiu en vessants fins a altituds superiors als 700m per mitjà de terrasses o bancals i la derivació o retenció de l'aigua dels seus llits naturals cap als camps de cultiu. És en aquesta època quan es desenvolupen un nombre més gran d'aquestes estructures. El sistema conegut com a regs de boqueres en les terres llevantines possiblement siga d'origen romà, com es desprén de les restes que van deixar les centúries romanes (Jumella, Yecla, Sax o Elx) o restes de preses com la de Román en la rambla del Moro (Jumilla).Aquest aprofitament va ser estés en l'època de l'ocupació àrab i així s'arreplega en el Llibre del Repartiment de l'Horta i Camp de Múrcia en el segle XIII, en el qual s'al·ludeix a àrees de cultiu que es beneficien d'aigües eventuals a les quals es designa com a regs d'alfait, terme que significa literalment crescuda.
BOQUERES I “MINETES”
Aquest mètode consisteix en la instal·lació en el llit de les rambles d'una presa generalment de maçoneria que provoca la intercepció d'una part de l'avinguda, la qual és desviada cap a un canal lateral anomenat boquera. Aquest sistema d'irrigació pot considerar-se quasi perfecte perquè estava prevista la devolució de la resta del cabal, el qual retornava a la rambla o a altres séquies de reg. En algunes ocasions, aquestes acaben al peu dels relleus muntanyosos . Les terres ubicades en el contorn d'aquesta terminació es coneixen amb el nom de vessador (“el derramador”), assignació toponímica d'algunes partides rurals com la situada a l'oest d'Agost.
Les boqueres i tota la seua malla de canals encarregats de distribuir l'aigua entre les diverses parcel·les contribueix no sols a laminar l'ona de crescuda, pal·liant els problemes erosius de la seua torrencialitat, sinó també a afavorir el reg ocasional d'aquestes parcel·les. Aquest tipus extra de reg es basa en l'ús d'aigües térboles, provinents de ruixats copiosos per mitjà d'una inundació dirigida dels camps de cultiu. La transc
endència d'aquestos aportaments esporàdics era tal en un medi semiàrid que l'agricultor havia d'utilitzar-los al màxim, no podent deixar que es perderen en el llit de les rambles, i per a això es va construir una complexa xarxa de canals de reg per a aprofitar els recursos que ofereixen les rambles on falten corrents permanents.
Aquest mètode consisteix en la instal·lació en el llit de les rambles d'una presa generalment de maçoneria que provoca la intercepció d'una part de l'avinguda, la qual és desviada cap a un canal lateral anomenat boquera. Aquest sistema d'irrigació pot considerar-se quasi perfecte perquè estava prevista la devolució de la resta del cabal, el qual retornava a la rambla o a altres séquies de reg. En algunes ocasions, aquestes acaben al peu dels relleus muntanyosos . Les terres ubicades en el contorn d'aquesta terminació es coneixen amb el nom de vessador (“el derramador”), assignació toponímica d'algunes partides rurals com la situada a l'oest d'Agost.
Les boqueres i tota la seua malla de canals encarregats de distribuir l'aigua entre les diverses parcel·les contribueix no sols a laminar l'ona de crescuda, pal·liant els problemes erosius de la seua torrencialitat, sinó també a afavorir el reg ocasional d'aquestes parcel·les. Aquest tipus extra de reg es basa en l'ús d'aigües térboles, provinents de ruixats copiosos per mitjà d'una inundació dirigida dels camps de cultiu. La transc
endència d'aquestos aportaments esporàdics era tal en un medi semiàrid que l'agricultor havia d'utilitzar-los al màxim, no podent deixar que es perderen en el llit de les rambles, i per a això es va construir una complexa xarxa de canals de reg per a aprofitar els recursos que ofereixen les rambles on falten corrents permanents. En alguns casos, l'aigua de la boquera rebia aportacions no sols episòdiques provinents de la pluja sinó també relativament constants quan es canalitzaven naixements naturals. Així va haver d'ocórrer en la boquera de l'Estret, en un magnífic estat de conservació.
Com a norma general es realitzaven les construccions anomenades “minetes” d'aigua per mitjà de l'excavació d'una galeria d´on sorgeix l'aigua per a conduir-se a la boquera o en la majoria dels casos a basses associades. Per al seu manteniment, havia de tindre prou espai per al pas d'una persona .
