CUENTOS, DICHOS Y LEYENDAS DE NUESTRA TIERRA

En temps d´abans quan no hi havia televisió, ni ràdio ni llum elèctrica, quan es feia fosc i la nit era molt llarga, la gent tractava d´acurtar-la contant-se "rellaixos". . . . .

A LA LLUM DEL CRESOL
En aquell temps quan els matrimonis s´arreglaven i es solia demanar la mà de la xica, havia un home de mitjana edat i situació econonòmica tambè mitjana que volia casar-se. Li van dir que en un poble veí hi havia una xica fadrina que devia de ser un bon partit per ell, i va a decidir anar a visitar els pares de la jove. Li va dir al seu criat que l´acompanyara i va advertir-lo que devia fer el següent: Cada vegada que ell parlara de les seues propietats amb falsa modèstia, el criat havia de d´exagerar el tamany de dita propietat.
Va arribar el dia de la visita i despreés de fer les salutacions i presentacions pertinents van a començar a parlar de negocis:
L´AMO: "Pos" mire jo tinc dos masets allí a Relleu. . .
EL CRIAT: Masets? Masots! Masots!
L´AMO: També tinc dos casetes al poble. . .
EL CRIAT: Casetes? Casotes! Casotes!
L´AMO: Tinc També uns bancalets d´horta. . .
EL CRIAT: Bancalets? Bancalots! Bancalots!
L´AMO: L´ùnic defecte que tinc és que estic un poc curt de vista. . .
EL CRIAT: Curt de vista? "Cego" del tot!