DIVULGACIÓ ALACANTINA ~ Alicante Vivo

En la nostra època els mitjans audiovisuals, la publicitat i publicacions diverses (entre les que destaquen la premsa esportiva i del cor) són potents conformadors d'imatges sobre els grups socials i els seus signes identitaris, ja com a protagonistes o com a organitzadors i consumidors de territoris. Però, i abans?, abans de la ràdio i la TV, quan a Espanya el percentatge d'analfabets en 1900 era 55% (hòmens 43%, dones 67%) i en la província ascendia al 70% de la població adulta total. En 1910 el percentatge provincial va abaixar al 67%, a distància de la mitjana espanyola, 48% (hòmens 37%, dones 58%). (Clara.E. Nuñez: la fuente de la riqueza. Educación y desarrollo económico en la España Contemporánea. Madrid, Alianza, 1992).

Llavors les imatges socials anaven quallant per mitjà de la transmissió oral entre generacions d'experiències sobre "els altres". Part d'aquest depòsit passava als periòdics, estampes i llibres que només llegien els alfabetitzats que podien permetre's el comprar objectes no comestibles. Així, les publicacions de divulgació, les obres generals, reflectien aquells estereotips junt amb discursos elaborats pels estudiosos i investigadors. La proporció entre "el culte" i "el popular" variava en funció del públic destinatari i del preu del producte.

Per exemple, quina imatge s'oferia del ens Província d'Alacant a pobletans i forasters?, quins trets definidors van ser fixant-se en l'imaginari col·lectiu de madrilenys, catalans, andalusos, murcians, etc, etc, sobre una província dissenyada per Javier del Burgo en 1833 al trossejar l'antic Regne de València. La resposta és un exercici llarg i difícil. Suggerisc als interessats que busquen aquells trets en la següent llista d'obres que il·lustrarien a quatre generacions successives: El Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España (...) de Pascual Madoz (1845-55), obra declarada de utilidad pública, els ajuntaments estaven subscrits als seus entregues i representaria a la generació d'Isabel II; el llibre del maestro superior Orozco Sánchez, Pascual (1878): Manual geográfico estadístico de la Provincia de Alicante. Libro de lectura para las escuelas de instrucción primària. Alacant, Antonio Reus (en la Biblioteca Pública Provincial), els alacantins d'inicis de la Restauració. Ara seguixen els lectors contemporanis d'Alfons XIII i els xiquets que de majors van viure la II República: Figueras Pacheco, F. (1913 ca.): Geografía de Alicante, en Carreres Candi, F. (dir): Geografía General del Reino de Valencia. Barcelona, Alberto Martín (en les bliblioteques Gabriel Miró i Provincial); García Trejo, Catalina (1915): Breve estudio geográfico histórico de las provincias de Alicante, Castellón de la Plana y Valencia. Orihuela, Imprenta Popular (en la B. Gabriel Miró); i Tormo, Elías (1923): Levante. Madrid, Calpe.

Aquestes tres últimes van aconseguir més influència; es van plantejar arribar a un públic lector en expansió i amb més poder adquisitiu. Van oferir un producte més cuidadós en els detalls, documentació antiga, estadístiques, fotografies (Figueras), plànols, combinant la informació pràctica amb recopilacions anteriors (Cavanilles, Viravens) i actualitzacions per autors prestigiosos.

Hui fixem-nos en una obreta que va aconseguir prou edicions (1903, 1905, 1923): Las Provincias de España. Descripción gráfica, Física i Política de les mismas, por el Doctor... Modesto Hernández Villaescusa, editat en 1903 i 1905 per l'editorial Sucesores de Manuel Soler, i en 1923 per l'Editorial Calpe. La reproduïda en imatges constava de 381 pàgines, 16 cm, cartoné i lamines b/n de cada província. El seu autor va nàixer en Rafal (Alacant) en 1869 i va morir a Barcelona en 1936. Va estudiar batxillerat en el col·legi dels jesuïtes d'Orihuela (hui col·legi diocesà Santo Domingo) i Dret i Filosofia i Lletres a Barcelona (llicenciat en 1885 i doctor en 1896). Va fundar a Palafrugell i en altres poblacions catalanes el Cercle Catòlic. Representant del moviment catolicosocial, en 1901 va ser redactor cap del Diario Catalán; director literari de l'editorial Herederos de Juan Gili, Barcelona, a més va traduir i va escriure literatura i assaig de militància catòlica.

El llibret d'Hernández formava part d'una col·lecció de manuals d'educació popular, de baix cost i de llenguatge assequible. Té interessants característiques com a divulgació sobre les províncies en l'ambient regeracionista que va seguir a la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines en 1898, El Desastre. Obria una introducció general amb significatives afirmacions. Seguia les províncies amb idèntic esquema i una làmina per cadascuna dibuixada per J. Vehil. La d'Alacant mostra, com totes, un mapa provincial (carreteres principals, ferrocarril, poblacions destacades), l'escut de la capital, una parella amb trage regional (el de L´Alacantí) i paisatges (Benacantil, el port, l´estació de ferrocarril d'Elx), més un retrat d'home il·lustre (Pedro Caro y Maza de Linaza, 2n marqués de La Romana, marí militar i arquitecte, nascut a Novelda i mort en 1775 en l'expedició contra Alger). Observeu els productes i cultius exposats com mostres de riquesa: ametles, garrofes, torrons, vi, oli, cigarros, aigües minerals, coure, plom, teixits, vinya, perera, paper fi, estores.