SENTENCIAS ALICANTINAS

Después del al menos aparente éxito de las "Exclamaciones Alicantinas" que publiqué hace unos días, a la vista de los numerosos comentarios a que han dado lugar, aunque no exactamente relacionados con dichas exclamaciones, sino más bien con la tolerancia en el uso del valenciano o del castellano, os dejo ahora aquí, de la mano fundamentalmente de las recopilaciones de Pepe Gil, unas cuantas Sentencias Alicantinas. Espero que las disfrutéis, y si sirven de debate, que no sea de enfrentamiento sino de tolerancia.

- A la taula i al llit, al primer crit.

- A la vellea, el dimoni sabater.

- A la vora del riu, no faces niu.

- Açi hi ha maera, si no es corca.

- Això no fa mal a ningú.

- Allò que no està en la madeixa, està en el cabdell.

- Arremànga't els camals i voràs qué polseguera.

- Ca ú, és ca ú.

- Cadascú és cadascú.

- Caldera vella, bony o forat.

- Canteret nou fa l'aigua fresca.

- Capità que dóna formatge, bon capità.

- Carrer banyat, caixó buit.

- De fora vindrán que de casa mos tiraran.

- De llevant o de ponent, de la dona sigues parent.

- De tender canviaràs, però de lladre no escaparàs.

- Dónat la volta i queda't en mig.

- Dos cadires, vuit pates.

- Dotories no omplin panxes, però desfoguen cossos.

- Dura menys que un gerret fora l'aigua.

- Dura més que el cul d'un morter en un bancal.

- Dura més que un vestit de pana.

- Eixe no tindrà mai cera en l'orella.

- El que no suma, s'en ix.

- Els diners i els collons, per a les ocasions.

- Home pelut, de la dona vollgut.

- Ja vorem, com diuen els cegos.

- La processó és llarga i el ciri es curt.

- La vergonya cría ronya.

- Les dotze i sense vendre una granera.

- Mentres va el carro fa roío.

- Ni xitxa ni llimonà.

- No deixar estaca en paret.

- No deixes les coses velles per les novelles.

- No jugues amb canyetes que fan tallets.

- No te salva ni Manero.

- On no hi ha sang, no es poden fer botifarres.

- On va la corda, va el pual.

- Pescaor de canya, perd més que guanya.

- Quant menos bultos, més claror.

- Quant més amics, més clars.

- Quant més en garbellen, encara més en queden.

- Quant un va amb crosses, l'atre va amb gaiatos.

- Qui a mon fill moca, a mí em caga la boca.

- Qui mai ha portat bragues, les costures li fan llagues.

- Qui no vullga pols, que no vaja a l'era.

- Sant que pixa, no val una guixa.

- Set saragüelles, catorze camals.

- Sis cabassos, dotze anses.

- Tard, però acertat.

- Tota la baralla se tornarà asos.

- Tota pedra fa paret.

- Trenta i no quaranta.

ARMANDO PARODI