
Assignat aquest lloc fronterer a la Corona d'Aragó pel Tractat d'Almirra de març de 1244, va ser conquistat un any després pel rei Jaume I, després de cinc mesos de setge, segons consta al Llibre dels Feyts.

Biar tingué un paper destacat a les Germanies com a vila revolucionària, per la qual cosa fou multada amb 1660 lliures. Per contra, en la guerra de Successió es va declarar partidària de Felip V, cosa que li valgué els títols de "molt noble, lleial i sempre fidelísima". No obstant, sembla que aquest posicionament fou més pragmàtic que no ideològic i degut a la seua posició fronterera amb Villena (on hi havia un regiment borbònic). Així, el Consell de la Vila va demanar al municipi d'Alcoi (austracista) que li guardara els ramats i cavalleries "... que per la proximitat que tenen al regne de Castella, y en particular a la ciudad de Villena, y temer alguna ruina de declararse en lo exterior sent així que de sa voluntat y en lo secret estan de part de nostre rey [ Carles III ]".
Testimoni d'aquests esdeveniments és el castell que corona el poble, símbol local, visible des de l'autovia Alacant-Madrid. Majestuós de dia i encantador i màgic de nit. Juntament amb el castell també es conserven algunes restes de la muralla de la que destaquen dues portes, l'Arc de Sant Roc o porta de Xàtiva i l'Arc del Jesus o porta de Castella. Des d'elles es pot accedir al nucli antic, amb els seus carrers estrets i empinats tots ells, de traçat radial i dirigits cap el castell.