26 julio 2008

MARGALLÓ AL PAU 2

El Margalló pareix ser l'única palmera autòctona europea. Hi ha molta controversia amb aquest tema, ja que hi ha gent què diu que la Phoenix dactiliphera (la datilera de tota la vida) també és autòctona. Jo crec que fou un conreu què dugueren els nord-africans de l'època.
Es diu Chamearops humilis i en nomencatura popular, margalló (en valencià) i palmito (en castellà), també la he sentida nomenar com a "rabosera" per la gent d'Elx cap a baix. Crec què es degut a que el seu fruït, petits "dàtils" redons molt amargs, tan sols són menjats per les raboses que en el seu fer diari mentre busquen preses majors van menjant tot el què es troben pel camí.

Són plantes que prefereixen les brises marines, trobant-les a voltes propet de la costa i si és a l'interior sempre a la cara què dóna al mar de les muntanyes. N'he trobat també un parell d'exemplars a la Serra Grossa, a la cara què dóna cap al mar claro està!.
Són unes plantes què tarden molt en creixer (les que trobarem normalment seràn de port xicotet) però podrem trobar-ne de més grans si busquem als parcs i jardins, on trobarem exemplars possiblement centenaris i quasi sempre arrancats del medi natural (se me'n venen al cap un parell a la ciutat, un a la placeta aquesta de darrere del col·legi de capoamor i un altre a la plaça del mar al parterre de la rodona). La nostra zona ve ser expropiada d'aquestos arbres monumentals per poder decorar totes les ciutats costeres mediterrànies com per exemple Cannes (és conegut el dit de què ningú no es profeta ala seua terra, mai sabrem apreciar el que tenim al costat mentre que els altres si).

És una espècie protegida. Fou molt popular per a la preparació d'un plat típic nadalenc, cosa que accelerà el retrocés en el seu hàbitat. La veritat es que seria una llàstima perdre exemplars d'una espècie tan característica i pròpia de la nostra zona. Un lloc per a nar i gaudir de moltíssims és al recorregut del camí (no sé si és àrab o romà) del Barranc del Infern, increïble!
Una curiositat: és una planta que rebrota amb molta facilitat després d'haver-se produït un incendi.
Ací os deixe unes imatges d´un exemplar de Margalló al Pau 2.

SENTO ONCINA

 
La Asociación Cultural Alicante Vivo se reserva el derecho de moderación, eliminación de comentarios malintencionados, con lenguaje ofensivo o spam. Las opiniones aquí vertidas por terceras personas no representan a la Asociación Cultural Alicante Vivo.