Disminuir texto
Publicado por Pau
Quan un escolta la paraula "capellà", normalment el que li ve al cap és una imatge com la de la dreta. Amb els seus atuells característics i repartint òsties i vinatxo per a tothom, però no. I si vosté ve de fora i algú el convida a "menjar capellans", no s'espante! Puc assegurar-li que els alacantins, de moment, no són antropòfags, no volem menjar cures. Ací a les nostres terres un capellà és molt més bo, popular (be, popular no ho se..) i tes.
Els capellans són bacallarets d'un tamany mitjà-xicotet. Per a preparar-los, cal soterrar-los en sal. Així s'aconseguix què no l'ataquen els insectes. Tot seguit s'estenen al sol fins que es deshidraten. M'entre s'assequen s'ha de tindre cura de que durant les nits no li pegue el reixiu, ja que açò és contraproduent i pot malbaratar el procés. Depenent l'època de l'any es tarda més o menys. Quan el bacallaret està tes, ja podem dir que és un capellà. A l'hora de menjar-los el més recomanable és passar-los per damun la calor d'unes bones brases. En un moment estaran bons. Després, se li arranca el cap i amb cura se li lleven les espines. Les molles del capellà, amb un xorret d'oli estan exquisites. Tanmateix podem trobar-los dins de plats com la pericana o l'aspencat. 
Uns capellanets a punt per a menjarFotografies:
