Disminuir texto
Publicado por Alicante Vivo
El 23 de març el Centre d´Estudis Locals del
Vinalopó (CEL) va celebrar assemblea general de socis (155 membres) en l’Arxiu Municipal de Monòver, seguint el propòsit de fer reunions periòdiques en cada un dels municipis de les valls del Vinalopó. En aquesta ocasió va ser Monòver l’escenari de la trobada. Abans de la sessió de treball dos experts ens van guiar per l’espai i el temps reflectits al teixit urbà. I així, Alicia Cerdà, arxivera, i Ferran Palomares, president de Xinosa (Associació d’Amics del Patrimoni) ens van fer sentir el llegat cultural, històric i artístic de la població que hui compta amb 12873 habitants (INE, 2011).
Incorporada per Jaume II a la corona d’Aragó (1304), sota jurisdicció senyorial, va mantindre la seua població morisca fins a l’expulsió de 1609. La vila quedà buida i es va repoblar mitjançant la Carta Pobla de 1611. Els segles XVIII i XIX van ser d’expansió, en especial el periode de 1880-1906, l’època de l’àmplia colonització de la vinya per a vi al final detinguda per la plaga de la fil•loxera. En 1900, als 152 km2 del terme municipal estaven censats 10601 veïns; la majoria concentrats a la ciutat, però els agricultors també vivien en les partides rurals: Canyades de Don Ciro, Cases de Sanchis, El Derramador, El Fondó, Manyà, la Romaneta, Xinorlet i Cases del Senyor; aquestes dos són les més poblades. L´entorn rural arribà a comptar amb 385 cases de camp i posseïx una arrelada empremta humana i patrimonial. Però aquesta és una altra història.
La jornada va concloure amb un dinar de germanor propi d’estes terres: embotits, olleta de Sant Antoni, arròs de conill i caragols, gaspatxo, vi negre; i pastes morisques: sospirs, sequillos i rosquilles. Les imatges que seguixen són indicis i memòria que vos inviten a sentir Monòver; interior cap a l’interior i cap a la costa. Prepara´t l´itinerari i vine!
Incorporada per Jaume II a la corona d’Aragó (1304), sota jurisdicció senyorial, va mantindre la seua població morisca fins a l’expulsió de 1609. La vila quedà buida i es va repoblar mitjançant la Carta Pobla de 1611. Els segles XVIII i XIX van ser d’expansió, en especial el periode de 1880-1906, l’època de l’àmplia colonització de la vinya per a vi al final detinguda per la plaga de la fil•loxera. En 1900, als 152 km2 del terme municipal estaven censats 10601 veïns; la majoria concentrats a la ciutat, però els agricultors també vivien en les partides rurals: Canyades de Don Ciro, Cases de Sanchis, El Derramador, El Fondó, Manyà, la Romaneta, Xinorlet i Cases del Senyor; aquestes dos són les més poblades. L´entorn rural arribà a comptar amb 385 cases de camp i posseïx una arrelada empremta humana i patrimonial. Però aquesta és una altra història.
La jornada va concloure amb un dinar de germanor propi d’estes terres: embotits, olleta de Sant Antoni, arròs de conill i caragols, gaspatxo, vi negre; i pastes morisques: sospirs, sequillos i rosquilles. Les imatges que seguixen són indicis i memòria que vos inviten a sentir Monòver; interior cap a l’interior i cap a la costa. Prepara´t l´itinerari i vine!
CARLES SALINAS
Logotipus turístic de la Torre del Rellotge
Torre del Rellotge. 1743. Construïda per Tomas
Terol. Exenta, damunt d´un tossal,
els cossos inferiors són inclinats. 18
metres d´alçària. Junt amb la de El Pinós,
són les úniques de la província
alçades per no més donar l´hora.
Torre almohade del Castell. Principis del segle XIII.
Des del turó es pot controlar
la xarxa de comunicacions del Vinalopó (castells
d´Elda, La Torreta d´Elda i Petrer)
i el corredor de El Pinós cap Jumilla.
Església arxiprestal de Sant Joan Baptista.
1749.
Façana amb una torre inacabada.
Relleu en columna de la façana.
L´Anyell Pasqual i rocalles
Interior de Sant Joan Baptista. Planta de creu
llatina;
volta de canó de la nau central. Cúpula en el creuer.
Capella de la Verge del Remei. Patrona principal des
de 1921.
Altar i retaule rococó de fusta policromada i daurada.
L´imatge actual
és de 1939. Cúpula sobre petxines
Órgan al costat dret del creuer, tot just enfront de
la capella de la Comunió.
Inagurat l´original en 1771; es va perdre però si es
conserva la caixa barroca
de fusta de pi que conté el nou òrgan romàntic del
1893. Es restaurà fa poc
per l´Institut Valencià de Conservació i Restauració
de Bens Culturals.
L´harmonitzador que intervengué en la restauració de
l´òrgan,
professor José Benantzi Bilbao, ens explicà el procés seguit i va
oferir-nos
una mostra de la seua riquesa.
Interior Sant Joan Baptista. Volta de canó, cúpula
sobre
tambor i petxines amb els quatre evangelistes daurats.
Santa Caterina d´Alexandria. Patrona de filòsofes,
teòlegs i estudians.
També antiga patrona de Monòver. Talla molt de temps
abandona
i restaurada recentment. Potser de principis del XVI.
Ajuntament, 1845-56; façana academicista. Al final
del carrer Major
que enllaça la plaça l´església i la Plaça de la Sala -del
Consell municipal-.
També era la presó del partit judicial.
Escut de Monòver a la façana de l´Ajuntament. La
corona ducal correspon a
l´ aristocràtica Híjar, que recolzà a Felip d´Anjou en
la guerra de succesió,
per això la flor de lis i les sigles MNIFyLCM, Muy
Noble, Ilustre, Fiel
y Leal Ciudad de Monóvar. A més, les quatre barres de la
Corona d´Aragó,
la valentia de dos lleons i tres castells de noblesa.
Casa tradicional de dos plantes i cambra per a
magatzem d´eines i productes del camp.
En 1910 a Monòver hi havia 1761
edificis; d´ells, 194 de tres o més plantes.
Casa natal d´Azorín.
Casa-Museu Azorin. Fundació de la CAM inagurada en
1969.
Objectes i biblioteca personal de l´escriptor.
CONTINUA ACÍ
