AGUSTÍ ALBORS I LA REVOLUCIÓ DEL PETROLI

Hola, gente de "Alicante Vivo".
Us desitje un Bon Nadal i Feliç Any Nou, a més a més us adjunte un petit tros de història alcoiana:

Agustí Albors i la Revolució del Petroli

Agustí Albors i Blanes, (Alcoi 1822-1873). Va ser un polític alcoià. Als divuit anys es va afiliar al Partit Progresista. Forma part de la Milicia Nacional fins al 1843. Implicat en la Revolta de Bonet de 1844, fuig a França, després de fracasar el colp. Torna a Alcoi i el condemnen a vint anys de presó. Amagat a un mas hi roman fins que és indultat. Pel juliol del 1854 secunda el pronunciament de Vicálvaro i és nomenat comandant de la Milícia Nacional. És regidor des del 1857 fins al 1860. Al 1862 estableix un servei de deligència entre Alcoi i Xàtiva. En el 1867 és detingut i empresonat en el castell de Cadis. Proclamada la Revolució del 1868 és nomenat alcalde d’Alcoi. Diputat a Corts per les Constituents del 1869, regidor en el 1872, i a l’any següent és nomentat alcalde. Arran dels successos del Petroli és mort pels avalotats després d’haver ordenat a les guàrdies municipal i civil que dispararen contra el poble reunit a la plaça de Sant Agustí.

La Revolució d’El Petroli:
A finals del segle XIX, el congrés de Barcelona va intensificar les relacions entre els treballadors alcoians i la Federació Regional Espanyola de l’Associació de Internacional de Treballadors. En 1872 va ser inaugurada la federació local d’Alcoi que a novembre comptava amb 2.591afiliats, superada per la Federació de Barcelona. Al mateix any s’hi produïra l’escisió entre els bakunistes i els marxistes per tota Europa. Al congrés celebrat a les darreries del 72 i principis del 73 a Córdova es va aprovar la creació d’una Comissió Federal d’Estadística i Correspondència, la seu de la qual s’hi fixaria a Alcoi.
El 7 de juliol i després d’una assemblea dels treballadors d’Alcoi que es va celebrar a la plaça de Bous, es va acordar declarar una vaga general per solidaritat amb els treballadors paperers dels Algars que estaven en vaga des d’abril, en demanda d’una jornada de huit hores, i uns sous més elevats. Es va sol·licitar a l’alcalde Agustí Albors que actuara com a intermediari amb els patrons, però no va hi haver acord, i el dia 8 la vaga era secundada per quasi 10.000 treballadors. Albors reunit amb els majors contribuents de la ciutat, va decidir resistir a les demandes dels obrers, els quals s’hi van concentrar a la plaça, front l’ajuntament, i una vegada allí tot es va precipitar. La guàrdia va disparar contra els treballadors matant-ne dos i ferint-ne uns quants. Els treballadors alcen barricades, i prenen com a ostages els fabricants i propietaris. Davant el rumor d’una possible fugida d’Albors, cremen l’illa de l’ajuntament, i d’altres vivendes propietat dels majors contribuents.
El dia 10 els guàrdies, que estaven en el campanar de Santa Maria, es rendixen al quedar-se sense munició, i a migdia els obrers entren a l’ajuntament on acaben amb la vida d’Albors. Un total de setze persones van perdre la vida. Mort Albors, i finalitzada la lluita, Alcoi va quedar en mans de la Junta Internacionalista, fins que el dia 11 tropes encapçalades per Velarde van arribar als afores de la ciutat i una comissió va negociar la retirada de les barricades a condició d’una entrada pacífica de l’exèrcit.

L’ajuntament va ser restablert. Velarde va haver de marxar als pocs dies per la qual cosa la ciutat va tornar a quedar en mans de la Internacional, tot i que els menbres de la Comissió Federal havien fugit de la ciutat, i fabricants i treballadors van continuar negociant unes reivindicacions que van ser acceptades en la seua quasi totalitat. A principis de setembre el retorn de la Guàrdia Civil implicava que la insurrecció havia finalitzat, amb la qual cosa, els empresaris van retirar les concesions que havien fet als treballadors, i “la normalitat” s’hi va instal·lar a la ciutat. La causa oberta contra els obrers va portar l’encausament de quasi 700 treballadors.

RUBEN ALBERO MOLINA