24 marzo 2008

DEL SÉNIA AL SEGURA: EL CENTRE D´ESTUDIS DEL VINALOPÓ

En febrer de 1999, a l´emblemàtic monestir de Santa Maria del Puig, es va fundar la Federació d´Instituts d´Estudis Comarcals del País Valencià.

Aquests instituts es dediquen a la recerca i difusió de l´història, del patrimoni, del coneixement del territori i la cultura popular, l´economia, l´art i la lingüística. Periòdicament organitzen jornades, congresos sobre la realitat comarcal; publiquen llibres, articles i publicacions diverses. La seua tasca meritòria contribuix a millorar la ciutadania. Arrepleguen esforços què aïllats quasi no arribarien a ser coneguts. Són punts de trobada d´universitaris i professionals de camps amples des de mirades específiques. No penseu que es tracta de quatre lletraferits, de sabuts de poble. Ben aviat són persones interessats en comprendre el món comarcal (això deia el títol del llibre de gran professor Joan Reglà, mestre dels historiadors valencians i catalans) per a millorar allò universal. Per això es preocupen per estudiar, estimular i promocionar la vertebració cultural del País Valencià.
Són centres connectats més enllà de les terres valencianes, enllaçen amb altres grups d´estudiosos, empreses i institucions públiques (ajuntaments, museus i universitats). Dibuixen una xarxa que desitgem més densa: Morella, Castelló, Buñol, Sagunt, Museros, Xàtiva, Torrent, Ontinyent, Albaida, Oliva, Gandia. Ja a la provincia, al sud del Molinell, comptem amb el Centre d´Estudis Contestans (Cocentaina), el Centre Alcoià d´Estudis Històrics i Arqueològics (Alcoi), l´Institut d´Estudis Comarcals de la Marina Alta (Dénia-Pedreguer), el Centre d´Estudis Comarcals del Baix Vinalopó (Elx), el Cercle d´Estudis Sequet Però Sanet (Sant Vicent del Raspeig), el Centro de Investigaciones del Bajo Segura Alquibla (Orihuela) i altres valuosos que mereixen un anàlisi complet.
En dissabte 15 de març, a Sax, va celebrar-se l´assemblea anual del Centre d´Estudis del Vinalopó. Compta amb 132 socis, té la seu a Petrer i el seu àmbit d´investigació són l´Alt i Els Valls del Vinalopó. Desenvolupa tres línies d´actuació principal: l´organització de conferències i exposicions, la convocatòria de jornades i congressos i l´edició. Al llarg d´aquests anys els resultats són fecunds en quantitat i qualitat, sent un referent de primer ordre per a investigar sobre la comarca. La llista de publicacions és llarga; destaque:

Los molinos de agua en las comarcas del Vinalopó (1500-1840) 1999
Lucha obrera en las comarcas del Vinalopó. El Movimento Asambleario de 1977 2000
Castillos y torres en el Vinalopó 2001
Musulmans, jueus i cristians a les terres del Vinalopó (1404-1594) 2002
Hasta la última gota. Surtidores de gasolina en el Valle del Vinalopó (1921-1936) 2003
El territorio de la derrota. Los últimos días del gobierno de la II República en el Vinalopó 2004
Las fiestas de Moros y Cristianos en el Vinalopó 2006
Història de la llengua catalana en un territori de frontera: Petrer (Vinalopó Mitjà) 2006
Prisioneros de guerra 2007
Arquitectures tradicionals de l'aigua a les valls del Vinalopó
Revista del Vinalopó núm. 1 al 10.- 1998-2007 2007
9 números de la col.lecció Quaderns Didàctics
ACTES de les II Jornades d´Arqueologia Medieval. 2003


Els projectes inmediats es centren en un viatge a la Serra de Guadarrama pera visitar espais històrics i patrimonials (animeu-vos a anar), el 12 d´abril d´enguany. A l´Alt del León va participar la 30 Brigada i el Batalló Octubre, on un grapat de joves formaren integrament una companyia de Petrer i d´Elda.
També publicar el número 11 de la Revista del Vinalopó amb un monogràfic sobre el Paisatge. Muntar una exposició sobre els moriscos a Elx, per a octubre-desembre 2008 i el III Congrés del Vinalopó dedicat als Moriscos; serà a Novelda en el 2009. Molta animació.
Tornant al dissabte, la jornada va ser un goig de primavera. Vicente Vazquez, arxiver municipal de Sax, va guiar-nos pel castell, l´ermita de Sant Blai i el casc antic, explicant-nos amb saviesa detalls d´esta vila fronterera d´antics regnes. Después de la profitosa assemblea, va vindre el magnífic dinar de germanor regat amb un vi sajeño que reviscolà tots els bons sentiments; parle del negre Castillo de Sax, varietal monastrell. L´oli que acompanyà les amanides era, per supost, verge d´oliveres del terme municipal, elaborades per la Cooperativa del Campo San Blas. Tornarem.
El cooperativisme vitivinícola, en especial el valencià, va ser impulsat a Sax, Requena i Utiel i altres llocs, gràcies a un sajeño: Pascual Carrión Carrion (1891-1984), nascut a Sax on es conserva restaurada sa casa. Enginyer agrícola, va ser secretari de la Junta Tècnica de l´Institut de Reforma Agraria, que intentà aplicar la Ley de Reforma Agraria de España (1932), durant el Bienni Reformista de la II República, amb poc de diners i de temps ja que a novembre del 33 guanyà les eleccions la CEDA de Gil Robles i inagurà el Bienni contrarreformista. Ens deixà estudis de sociologia i economia agraria i una peça clau sobre el latifundisme: Los latifundios en España: su importancia, origen, consecuencias y solución (Barcelona, Ariel, 1975).
A què esperes per gaudir Sax?. (En caps de setmana obri un café-bar, a peu del castell, que abans era un molí hidràulic fariner)

CARLOS SALINAS


 
La Asociación Cultural Alicante Vivo se reserva el derecho de moderación, eliminación de comentarios malintencionados, con lenguaje ofensivo o spam. Las opiniones aquí vertidas por terceras personas no representan a la Asociación Cultural Alicante Vivo.