
La investigació de Gras també se centra en la dinàmica poblacional en condicions naturals i contempla fases del cicle vital de l'espècie com ara la germinació, supervivència, fructificació i floració. La «Vella lucentina» va ser descrita i catalogada fa setze anys pel catedràtic de Botànica de la UA Manuel Benito Crespo Villalba, encara que s'ha comprovat que habita esta zona del sud-est peninsular des del període Terciari, entre 65 i 2 milions d'anys. Esta espècie, pertanyent a la família de les Crucíferes (o Brassicaceae), té un port arbustiu d'entre 20 i 50 centímetres d'alçària, amb fulles espinoses, i durant els mesos de febrer i març produïx flors grogues de quatre pètals. Una de les seues peculiaritats és la presència d'un tipus de fruit diferenciat en relació al d'altres varietats arbustives de l'entorn geogràfic, el que li permet dispersar-se aprofitant l'impacte que les gotes d'aigua de pluja exercixen sobre ell.
La «Vella lucentina», que porta el nom de la vila romana enclavada en l'actual Alacant, únicament habita en l'entorn d'uns 12 quilòmetres en àrees distribuïdes entre els termes municipals d'Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Agost, Monfort i Mutxamel. Concretament, les dos principals poblacions es troben en els paratges de Bec de l´Àguila (Sant Vicent), on ocupa uns 2,6 quilòmetres quadrats, i L'Alcoraia (Alacant).