12 mayo 2012

SENT MONÒVER (PART 2)


Continuem amb l'article de Carles Salinas dedicat al poble de Monòver, que finalitza amb aquesta segona part.


 Casino, 1880

Hospital del Socorro Rojo Internacional durant la Guerra Civil

 Edifici que fou la Casa del Poble abans de 1939; després va ser 
incautat pel Sindicat Vertical; finalment fou tornat al PSOE

Església de l'antic Convent de Caputxins. Va estar ocupat des 
de 1729 fins la desamortització de 1835.

Escut del Ducat de Híjar a la façana del Convent pel seu patronatge.

 Interior del Convent. Planta de creu llatina; nau central 
de gran alçària i capelles entre contraforts
 
  Interior del Convent. Volta de canó

 Pintures murals pròpies de la iconografia franciscana

Carretó per a romeria

  
 Sant Antoni Abat o del Porquet. Molt estimat en la 
tradició rural; protegía de les malalties contagioses.

Xemeneia de la fàbrica de sabó Marhuenda

 Fàbrica de farines Corbí

 Col.legi Cervantes, 1927-33. Arquitecte Vicent Valls i Gadea (Alcoi, 1895). 
 Va fer en 1929 un plànol de la ciutat a escala 1:1000 que es conserva a l´ajuntament

Estudioses i estudiosos

11 mayo 2012

LA MURALLA DESCUBIERTA QUE VA A SER CUBIERTA

Aunque esta entrada estaba en proceso de elaboración varios días, las circunstancias han querido que hoy el Diario Información haya contestado en Este artículo a las preguntas que yo iba a formular a nuestro Ayuntamiento (ya que por privado no tuve el honor de ser contestado) sobre el destino de la muralla que ha salido a la luz en la zona de El Portón y por lo tanto he cambiado el enfoque de la misma, pasando a opinar sobre lo que según dicho artículo quiere hacerse.
El caso es que el pasado 28 de abril, nuestro compañero y amigo de Facebook Santi Pardo, nos alertó del descubrimiento que se había hecho e hizo varias fotos que a continuación insertamos. La sopresa fue que que el día 2 de mayo, apenas cuatro días después, ya no estaba visible el descubrimiento porque se había tapado convenientemente (suponemos que para protegerlo de la interperie). Pero el fuerte viento que sopló la noche del sábado día 5 hizo que quedara nuevamente al aire.
El caso es que al parecer las previsiones apuntan que se va a tapar con geotextil y dejarla enterrada, porque (según se argumenta) es necesario que pase una calzada para vehículos por encima y por lo tanto no es posible dejarla vista.
Y yo no lo discuto: el barrio de Santa Cruz necesita ese acceso e incluso una bifurcación hacia la C/Álvarez y el aparcamiento que está en estructura. Efectivamente la muralla atraviesa toda la anchura de la calle, pero creo que hay un punto medio entre taparla por completo o por lo menos dejar destapado el trozo que hay actualmente al descubierto. Y ésto último si que es posible (de hecho en las fiestas de las Cruces de mayo se ha mantenido abierta al tráfico la calzada que aún existe) anchura hay y de sobra. Yo sé que es dificil cambiar un proyecto en las obras públicas, pero no imposible. Creo que la buena voluntad de Ayuntamiento, Generalitat y la empresa constructora lo posibilitaría, para que sin variar el coste final, pudiéramos tener visibles, si no toda la muralla, al menos un buen trozo y la calzada siguiera activa y dando acceso a Santa Cruz.


Primeras fotografías de lo "aflorado". Gentileza de Santi Pardo.

La muralla tapada el día 2 de mayo.




El viento destapó el descubrimiento, dejándolo al aire.

Como se observa en la foto, anchura hay suficiente para hacer el acceso desde Jaime II a Santa Cruz y dejar por lo menos visible el trozo que ahora lo está. Incluso podría haber otra solución, pero que no sé si sería posible por motivos técnicos (curva y pendiente) y es que el acceso se hiciera por la C/Álvarez, en cuyo caso sería posible dejar al descubierto toda la longitud de la muralla.

Sillares apilados junto a otro lienzo de la muralla y que se van a integrar en la zona ajardinada.

Cartel del Plan Confianza con el precio presupuestado.

10 mayo 2012

SENT MONÒVER (PART 1)


El 23 de març el Centre d´Estudis Locals del Vinalopó (CEL) va celebrar assemblea general de socis (155 membres) en l’Arxiu Municipal de Monòver, seguint el propòsit de fer reunions periòdiques en cada un dels municipis de les valls del Vinalopó. En aquesta ocasió va ser Monòver l’escenari de la trobada. Abans de la sessió de treball dos experts ens van guiar per l’espai i el temps reflectits al teixit urbà. I així, Alicia Cerdà, arxivera, i Ferran Palomares, president de Xinosa (Associació d’Amics del Patrimoni) ens van fer sentir el llegat cultural, històric i artístic de la població que hui compta amb 12873 habitants (INE, 2011).

 Incorporada per Jaume II a la corona d’Aragó (1304), sota jurisdicció senyorial, va mantindre la seua població morisca fins a l’expulsió de 1609. La vila quedà buida i es va repoblar mitjançant la Carta Pobla de 1611. Els segles XVIII i XIX van ser d’expansió, en especial el periode de 1880-1906, l’època de l’àmplia colonització de la vinya per a vi al final detinguda per la plaga de la fil•loxera. En 1900, als 152 km2 del terme municipal estaven censats 10601 veïns; la majoria concentrats a la ciutat, però els agricultors també vivien en les partides rurals: Canyades de Don Ciro, Cases de Sanchis, El Derramador, El Fondó, Manyà, la Romaneta, Xinorlet i Cases del Senyor; aquestes dos són les més poblades. L´entorn rural arribà a comptar amb 385 cases de camp i posseïx una arrelada empremta humana i patrimonial. Però aquesta és una altra història.

 La jornada va concloure amb un dinar de germanor propi d’estes terres: embotits, olleta de Sant Antoni, arròs de conill i caragols, gaspatxo, vi negre; i pastes morisques: sospirs, sequillos i rosquilles. Les imatges que seguixen són indicis i memòria que vos inviten a sentir Monòver; interior cap a l’interior i cap a la costa. Prepara´t l´itinerari i vine!

CARLES SALINAS 

Logotipus turístic de la Torre del Rellotge


Torre del Rellotge. 1743. Construïda per Tomas Terol. Exenta, damunt d´un tossal, 
els cossos inferiors són inclinats. 18 metres d´alçària. Junt amb la de El Pinós, 
són les úniques de la província alçades per no més donar l´hora.

 
Torre almohade del Castell. Principis del segle XIII. Des del turó es pot controlar
 la xarxa de comunicacions del Vinalopó (castells d´Elda, La Torreta d´Elda i Petrer) 
i el corredor de El Pinós cap Jumilla. 


 Església arxiprestal de Sant Joan Baptista. 
1749. Façana amb una torre inacabada. 

Relleu en columna de la façana.  
L´Anyell Pasqual i rocalles

Interior de Sant Joan Baptista. Planta de creu llatina; 
volta de canó de la nau central. Cúpula en el creuer.

 
Capella de la Verge del Remei. Patrona principal des de 1921. 
Altar i retaule rococó de fusta policromada i daurada. 
L´imatge actual és de 1939. Cúpula sobre petxines
   
Órgan al costat dret del creuer, tot just enfront de la capella de la Comunió. 
Inagurat l´original en 1771; es va perdre però si es conserva la caixa barroca 
de fusta de pi que conté el nou òrgan romàntic del 1893. Es restaurà fa poc 
per l´Institut Valencià de Conservació i Restauració de Bens Culturals.
 

L´harmonitzador que intervengué en la restauració de l´òrgan, 
professor José Benantzi Bilbao,  ens explicà el procés seguit i va oferir-nos 
 una mostra de la seua riquesa.  

 
Interior Sant Joan Baptista. Volta de canó, cúpula sobre 
tambor i petxines amb els quatre evangelistes daurats.

 
Santa Caterina d´Alexandria. Patrona de filòsofes, teòlegs i estudians. 
També antiga patrona de Monòver. Talla molt de temps abandona 
i restaurada recentment. Potser de principis del XVI.

 Ajuntament, 1845-56; façana academicista. Al final del carrer Major 
que enllaça la plaça l´església i la Plaça de la Sala -del Consell municipal-. 
 També era la presó del partit judicial.

Escut de Monòver a la façana de l´Ajuntament. La corona ducal correspon a 
l´ aristocràtica Híjar, que recolzà a Felip d´Anjou en la guerra de succesió, 
per això la flor de lis i les sigles MNIFyLCM, Muy Noble, Ilustre, Fiel 
y Leal Ciudad de Monóvar. A més, les quatre barres de la Corona d´Aragó, 
la valentia de dos lleons i tres castells de noblesa.  

 
Casa tradicional de dos plantes i cambra per a magatzem d´eines i productes del camp.
 En 1910 a Monòver hi havia 1761 edificis; d´ells, 194 de tres o més plantes. 

 
 Casa natal d´Azorín.



Casa-Museu Azorin. Fundació de la CAM inagurada en 1969. 
Objectes i biblioteca personal de l´escriptor. 


CONTINUARÀ





 
La Asociación Cultural Alicante Vivo se reserva el derecho de moderación, eliminación de comentarios malintencionados, con lenguaje ofensivo o spam. Las opiniones aquí vertidas por terceras personas no representan a la Asociación Cultural Alicante Vivo.